dissabte, 30 d’octubre de 2010

Anti-sistemes el dia de les eleccions, pro-sistemes la resta de l'any

A menys d'un mes de la famosa data que ens anuncien des de ja setembre, amb un pressupost de difusió que poc té a veure amb el que comptàvem a Tarragona Decideix, em trobo amb molta gent, jo inclòs, que no sap ben bé què fer ni què votar en el cas de fer-ho. Per enèssima vegada des de les primeres eleccions per allà els anys 80, hi ha una gran massa gent que vota amb desgana o directament decideix no anar a votar. En aquesta entrada, acotaré el marc del qual estic parlant deixant de banda gent alternativa amb unes idees, una militància i un argumentari propi. Els 'ni-ni' de la política: ni m'interessa la política, ni vull que m'interessi. Aquells a qui els grecs anomenaven idiotes (apolitikos).

Sembla que en aquesta societat encara no acabem d'entendre com funciona la partitocràcia. No és una democràcia representativa, ni tan sols, és una dictadura dels partits; entengui's dictadura com allò restrictiu, autoritari. La gent, potser innocent, potser no, va decidir en el seu moment deixar en mans d'alguns totes les decisions a nivell col·lectiu. Després de moltes decepcions basades en el simple fet que l'ésser humà no és capaç de satisfer-se ni a si mateix, s'ha anat perdent la il·lusió en l'únic moment democràtic de l'any, que alhora actua de circ de malabars per distreure el mal funcionament d'aquest sistema. Diuen que aquest és el millor dins dels pitjors, no hi puc estar d'acord: com més participació, com més implicació es té en un projecte, més propi se'l sent una persona.

Molts aniran desganats a votar perquè cada dia li estan dient que si no hi va, o bé ells tornen, o bé els altres tenen més quota de poder, o bé jo perdo l'única opció de vot de l'any. D'altres, decideixen no anar a votar "perquè tots els polítics són iguals", "perquè prefereixo fer altres coses, això és una pèrdua de temps", "perquè si un 90% de la població s'abstingués el sistema hauria de canviar"... En l'anàlisi política de l'abstenció, s'hi barregen molts i massa motius, és impossible que hi hagi cap reacció política sense una anàlisi seriosa prèvia, i també sense ganes de fer aquesta reacció.

Som en un sistema partitocràtic, no ho entenem? Per molt que només hi vagi un 5% a votar, els partits triats, mentre no hi hagi cap resposta al carrer, seguiran governant. Fer campanyes per Internet animant a l'abstenció és estúpid, l'únic que tindria sentit seria votar en blanc o nul, però quedar-se a casa? Des de quan quedar-se a casa resol res?

Alguns militem o donem suport explícit a un partit en concret. No serà el meu cas el 28-N, encara no he triat la meva opció, no ho tinc gens clar, però el 22 de maig (municipals) sí que ho tindré clar. Tan clar com tots els militants dels partits que es presenten a unes eleccions, des del més petit sense opció a entrar fins al més gran que aspira al poder. Tots ells creuen en un projecte.

Això vol dir resignar-se davant la partitocràcia? Efectivament, tanta resignació com suposa davant del consumisme més compulsiu comprar coses que no es necessiten en fires, rebaixes, etc. o davant de la terciarització anar a prendre una cervesa en comptes de comprar una poma a la fruiteria, una poma que segurament durà més productes químics que la mateixa cervesa per culpa d'aquesta mateixa terciarització. Els éssers humans vivim en una contradicció constant, hi ha coses que fem per inèrcia i d'altres per convicció, però per una qüestió estratègica mai no és bo quedar-se a casa esperant a què tot s'arregli de cop.

No és tan difícil d'entendre. De la mateixa manera que per una qüestió estratègica mengem pomes edulcorades perquè necessitem menjar, hauríem d'implicar-nos políticament si volem cap mena de satisfacció amb la classe política dirigent. I això no vol dir renunciar a cap ideal social, sinó entrar o formar un grup de gent amb els mateixos ideals que entre tots feu d'altaveu d'allò que penseu.