dilluns, 25 d’octubre de 2010

Llavors governen les esquerres oi?


Aquesta és la pregunta del milió a Tarragona. Ningú no la sap respondre sense caure en tòpics i ignoràncies. Dissabte en un sopar a Barcelona i amb gent de tot arreu em van fer aquesta pregunta, en acabar de descriure la situació en representativitat al consistori.

Esquerra i PSC són d'esquerres? La democràcia social o, com els agrada a ells anomenar-se, socialistes democràtics (els socialistes de debò no són demòcrates?), és una realitat a Tarragona?

- amb milers de ciutadans a l'atur, no han estat capaços de crear un servei municipal d'ocupació. És més, les obres públiques les segueixen donant a les mateixes empreses, amics i coneguts durant la campanya electoral a qui deuen molts favors per ostentar els càrrecs que avui ostenten.

- amb uns índexs d'immigració força alts, la majoria d'ells força joves com és lògic, no han creat espais on tots ells es puguin integrar amb la resta de ciutadans. Ni pistes esportives, ni centres cívics, ni casals de joves, ni iniciatives culturals engrescadores.

- amb el teixit econòmic que hi ha als Països Catalans, majoritàriament de petites i mitjanes empreses, per tal de crear ocupació i provar de sortir de la crisi sistèmica, han impulsat la instal·lació (i segueixen impulsant) de grans superfícies comercials tant al centre de la ciutat com als barris. Davant l'herència del Pryca/Carrefour, de les Gavarres i de l'Eroski/Parc Central, avui podem dir que comptem amb d'altres grans pols consumistes com poden ser El Corte Inglés, Bauhaus i, properament segons diuen, Ikea, a qui de ben segur rebran amb els braços ben oberts i sense exigir, en cap cas, ni una sola taxa (mercat lliure, que en diuen).

- amb la quantitat de nounats a Tarragona i un nou sistema encara més agressiu que fa que pares i mares no es puguin ocupar dels seus fills ni tan sols durant els primers anys de la seva existència, no s'han creat pas més llars d'infants públiques que permetin l'accés per igual a totes les famílies, independentment dels seus recursos, un fet que provoca greus diferències socials entre la societat.

- amb els problemes econòmics que arrossega la societat, i amb la imminent necessitat de mobilitat per tal de trobar feina o accedir-hi a un preu més assequible, no s'ha abaratit el servei municipal de transport (a diferència del servei interurbà, tot i que ja tocava) i les freqüències de les línies deixen molt a desitjar. Els estudiants han de tombar per la ciutat i no tenen cap mena de facilitat econòmica, i els aturats es veuen en la mateixa consideració que la resta, no com els jubilats i els infants.

- amb el teixit associatiu tan escàs a la nostra ciutat, en comparació amb d'altres, no s'han dignat a posar-ho en comú i promoure tan allò que es fa des de les institucions com allò que es fa des de les entitats. Sí que hi ha cinema al centre, però no és comercial, és gratuït, només cal que la gent ho conegui i facilitar els espais també a les entitats perquè els puguin fer servir sense ànim de lucre.

- amb el nombre absolut d'habitatges sense ocupar, és a dir, herència de l'especulació, ni s'han dignat a potenciar el servei municipal de l'habitatge, facilitant així l'enteniment entre gent sense casa i cases sense gent. Ni una sola política, ni una sola iniciativa, tot i l'alta demanda d'habitatge protegit i la quantitat de desnonaments a famílies que cap culpa en tenen de la trama de corrupció del nostre sistema meravellós. Mentrestant, desenvolupen sense protestar grans Àrees Residencials Estratègiques que violen tranquil·lament les competències en urbanisme dels ajuntaments, com pugui ser la del Pou Boronat o la de Sant Salvador, que en cap cas responen a una necessitat real de més habitatge.

- amb l'escassetat d'aliments i amb la manca evident d'activitats que ocupin a certs sectors de la població per desgràcia deixats de banda en aquesta societat, no s'ha desenvolupat cap idea relacionada amb els horts urbans, amb la creació d'una anella agrícola que envolti la ciutat per tal que, en temps de crisi, no falti menjar a bona part de la població.

- amb el litoral amenaçat encara per possibles agressions de constructores i d'institucions amb plans urbanístics entre mans, han callat com mai. La Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa, un dels pocs espais verges que queden al terme municipal, són objecte a dia d'avui d'algun projecte que encara no han gosat arxivar. La guerra contra CiU i PP per voler fer aquell passeig marítim i els plans parcials d'habitatge nou (creació de barris sencers), s'ha apaivagat com si del fum del tabac es tractés. Ni una sola paraula al respecte, ja que governen els seus a Madrid i a Barcelona, no fos cas que s'emprenyessin.

- amb la policia han seguit el mateix guió que les suposades dretes. Creació d'inseguretat, incrementació dels cossos policials, implementació de càmeres en diversos punts de la ciutat i permissivitat en els abusos de la Guàrdia Urbana, així com la justificació de les seves accions.

- amb la participació ciutadana no han fet absolutament res. Ni han instal·lat cartelleres perquè les entitats hi puguin anunciar els seus actes, ni han donat suport a iniciatives sorgides des de la societat civil per fomentar aquesta participació, ni han creat fòrums de debat per tal d'escoltar què hi té a dir Tarragona sobre allò que fan. Per contra, sancionen amb centenars d'euros el fet d'enganxar un cartell i no permeten en cap cas la participació de qui no tingui representació formal en un plenari.

- amb la qüestió lingüística, cap millora evident, en alguns casos pitjor que amb el PP. Ignoren o es passen pel folre dels collons el Reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament que dicta que les seves comunicacions les han de fer preferentment en català. Això, en una ciutat amb uns índexs de coneixement del català força ínfim. El fet de retolar els contenidors en bilingüe, de comunicar gairebé totes les decisions administratives en bilingüe, això suposa un retrocés en l'ús de la llengua pròpia de Tarragona.

- amb l'esport i la cultura s'han dedicat a escenificar-la en diversos festivals o certàmens concrets amb força ressò però sense un interès gaire clar per part dels tarragonins. La Vuelta i el John Malkovich són només exemples de la manca de projecte a llarg termini en qüestions culturals i esportives a la nostra ciutat, si voleu amb exemples encara més clars com Tarragona 2016 i 2017. Ai, si es poguessin invertir tots aquests diners en la creació d'infraestructures per a la seva pràctica...

- amb els anys que hem hagut d'esperar per donar per inútil un gran edifici al bell mig de la Rambla Nova, el govern d'esquerres ha decidit donar aquest edifici al turisme, concretament a una cosa que només el regidor de turisme sap ben bé què és: el centre d'interpretació turística. Oficines amb funcionaris endollats descaradament i sense una funcionalitat gaire clara. L'Hemeroteca municipal segueix allà dalt, abandonada i sense que ningú li presti atenció. Amb una sola biblioteca i amb un sol parc en tot el centre de la ciutat, quin projecte encapçalen les esquerres?

En fi, quan em fan aquestes preguntes, jo personalment no sé si riure o plorar. Si això són esquerres...