dilluns, 4 d’octubre de 2010

Tarragona Decideix, l'homenatge a la constància

Poc ens ho imaginàvem quan "els quatre de sempre" engegàvem, després de moltes cavil·lacions, la consulta sobre la independència a Tarragona, que allò que iniciàvem en plenes vacances de Nadal duraria encara avui. El fet que el Camp de Tarragona fos dels territoris amb menys consultes després de la tongada del 13 de desembre (amb Constantí com a major exponent); que Lleida, Girona, Manresa, Vilafranca, Mataró... i també Barcelona, ja ho estiguessin tirant endavant... això suposava un desprestigi, desenganyem-nos, per a la ciutat de Tarragona. Si a això li afegim el simple fet que volíem votar, doncs aquí teniu les raons de l'existència inicial de Tarragona Decideix.

I dic "poc ens ho imaginàvem" perquè ja abans de començar-ho tothom ens deia: "compte amb la participació, això serà un fracàs", i per això el discurs (i la praxi) era que ho faríem per provar a veure què sortia, si la gent de Tarragona s'hi engrescaria, si les entitats ens donarien suport, tant físic, com material, com econòmic. Llavors apuntàvem al 25 d'abril o al 20 de juny i, en cas de no assolir els objectius d'implicació, deixar-ho estar, però en una assemblea general celebrada al Centre Sociocultural de la Part Alta es va decidir ajornar-ho a l'octubre.

Des de llavors, han estat 10 mesos de feina per una ciutat de 110.000 empadronats majors de 16 anys amb dret a vot. Qui no se n'ha assabentat és perquè no ha volgut. Tarragona Decideix ha estat l'entitat amb més activitat tant interior com exterior durant aquest any 2010, més fins i tot (no costa gaire, però vaja) que l'Ajuntament. S'han organitzat xerrades, paradetes de captació de voluntaris i d'informació, paradetes de vot anticipat, concerts-vermuts, inauguracions, sopars populars... de tot. Tanmateix, la realitat de Tarragona ha evidenciat el que tots crèiem en un principi, i ara no ens podem fer enrere.

És per això que, a dues setmanes vista de la consulta, tots hem de fer que aquesta cita sigui inoblidable. Malgrat els impediments del consistori, malgrat les pedres en el camí d'Esquerra, Convergència, Òmnium i tantes d'altres entitats que hom podria pensar que li interessaria que es fes, malgrat les reticències actives del moviment alternatiu de la ciutat. Tarragona Decideix i els seus voluntaris es mereixen un homenatge a la seva tasca ja que no han rebut ni l'ajuda dels que s'esperaven per xuclar ni dels que es tenia assegurats en un principi per tal d'engegar-ho.

Xecs, a treballar!