dilluns, 29 de novembre de 2010

Jo vaig votar en negre, vaig votar Pirata

Primer de tot m'agradaria felicitar la nova formació clarament independentista que ha entrat al Parlament de la CAC, Solidaritat Catalana per la Independència, amb fins a quatre representants. Sóc del parer que tot allò que suposi un avenç (i això ho ha suposat) per a l'independentisme és bo. L'independentisme no ha baixat, tal com els agrada dir als mitjans tan espanyols com catalans, sinó que s'ha dispersat en diverses línies ideològiques arran de la pèrdua de confiança en el partit que fins fa poc el liderava, almenys a les institucions (no així al carrer).

No vaig votar Laporta (o, en aquesta demarcació, Hèctor López-Bofill) perquè fa tres i quatre anys vaig votar per pragmatisme, la mateixa raó per la qual fa unes setmanes em deien que votés SCI. Sí, vaig votar Esquerra i tant a Tarragona com al Parlament cada dia de la legislatura he maleït i maleeixo el moment davant les paperetes en què vaig optar per aquesta formació. Considero que un vot és quelcom massa seriós (i massa escàs) com per malbaratar-lo en una candidatura que no t'omple. Sóc transversalista, i segurament per això em vaig abstindre de fer campanya contra RCat i SCI, però la meva independència, el meu ideal, es compleixi o no, inclou certs valors. Mínims. Per exemple, no destruir el territori per quatre rals, no apropiar-se de moviments cívics o no comportar-se com xiquets de piruleta provocant una divisió com la que es va esdevindre (per això, aquest independentisme no ha obtingut representació per Tarragona).

Ara que hi ha manifestacions a Irlanda, aquella illa esquarterada, me'n recordo del moviment per l'alliberament nacional irlandès a principis del segle XX. L'IRA, l'exèrcit republicà, lluitava per un estat lliure i socialista, i en paraules dels seus líders, si la Irlanda que volien era una Irlanda monàrquica, capitalista i lligada als poders fàctics del Regne Unit, només calia pintar els carrers de verd per assolir els objectius de la "llibertat", no calien tants esforços per un pur tràmit administratiu. És a dir, del que es fa i de les decisions que es prenen mentre s'assoleix l'alliberament, dependrà de com sigui aquest nou Estat. Si les formacions que lideren aquest canvi menyspreen la prioritat de la llengua catalana, la preservació del medi ambient, la justícia social i la democràcia participativa, el nou "Estat lliure" serà una imitació de tot plegat i, pel que fa a mi, em sentiré com se sentiren els irlandesos el 1920, enganyat i amb una sensació que tot el que s'ha fet no ha servit per a res, perquè no ens equivoquem, el moviment que hi ha ara serà molt difícil aglutinar-lo un cop assolit l'objectiu. Ho sabia l'IRA i el Sinn Féin, ho sap l'Esquerra Abertzale i ETA, i ho hauríem de saber naltros.

Per tot plegat, he votat el Partit Pirata. Perquè vull una societat participativa, una societat que controli absolutament tot allò que facin els partits polítics, ja que hem de lidiar amb ells. La independència arribarà, n'estic segur, i ho celebrarem tots al carrer, però cal prendre consciència que del que fem ara dependrà com sigui la societat del demà.