dilluns, 22 de novembre de 2010

L'ARA a Tarragona

Molt simptomàtic el que em comentava una noia abans d'entrar a la presentació que feien conjuntament la Plataforma per la Llengua-Tarragonès i l'edició del diari Ara per tal de presentar aquest nou projecte: "véns per la presentació de l'Avui?". Ella ha fet l'errada sense voler, inconscientment, però fa gràcia, ves tu.

Venien a l'aula 403 del Campus Catalunya de la URV el seu president, Oriol Soler, i també el ja una mica massa tocat (sembla que no hi hagi més personatges famosos a Tarragona) Oriol Grau. Al marge del fet que es tractava d'una presentació a la universitat, la qual cosa comporta imprevistos tècnics i presentadors poc agraciats, m'agradaria parlar una mica d'aquest nou diari.

Fa moltíssim que se'n parla. Des que al facebook, per aquelles casualitats de la vida, va sorgir un perfil que s'anomenava arafaremundiari, que després es va convertir en un web arafaremundiari.cat, i que posteriorment van desvetllar com un projecte encapçalat per algunes patums de l'elit cultural i/o periodística de Barcelona. L'absorció de l'Avui per part del grup Hermes (amos del Punt, entre d'altres) havia deixat orfe un sector força nombrós del catalanisme conservador d'una publicació en paper. Ells han comentat que la creació era arran de la confluència de tres "cruïlles", l'estructural (crisi), la nacional (independència) i la gremial (periodisme del s. XXI), però no ens enganyem, l'Ara no tindria sentit amb un Avui fort com ho era fa mig any.

Han explicat que sortiran el 28 de novembre, el dia de les eleccions, i que tindran un format més de revista que no pas de diari, amb temes a fons i 'passant' de les dinàmiques actuals del periodisme (rodes de premsa, temes comuns, etc.) per afavorir l'entrada de temes propis i d'innovació en el periodisme. També han comentat que volen definir el país que volem, que cal ser optimistes i que tindran l'ajuda de The New York Times. Tot plegat pinta molt bé, però cal assenyalar-ne també els defectes: serà tan regionalista com tots i cadascun dels grans diaris fets des de Barcelona, és a dir, mirarà només pel Principat (suposo que es deuen referir a la CAC, perquè el cobriment de notícies de la Franja i de la Catalunya Nord no crec que sigui precisament excessiu), s'enviaran edicions als "territoris de parla catalana" (Països Catalans, senyor, Països Catalans!) i importarà més una notícia de Tarragona que d'Alacant. Bé doncs, tenint en compte el segon defecte, que la redacció se centralitzarà a Barcelona i que fora d'ella només hi haurà "corresponsals", aquí hi tenim l'evidència de com es tractarà tot allò que vingui de més avall del Sénia, de més amunt de l'Albera, i de més enllà de la platja de la Barceloneta: si de Tarragona no en parlaran gairebé, d'Alacant ni se'n sentirà anomenar.

Tot i això, caldrà donar-li un vot de confiança. Només pel fet que serà més catalanocèntric que qualsevol dels diaris que avui dia circulen pels nostres quioscos (excepte El Punt i el seu sucursal, l'Avui), que tractarà l'independentisme com es mereix i des d'un punt de vista potser més transversal, que rep el suport de tants poders fàctics, i que ensorrarà diaris com La Vanguardia o El Periódico, doncs per tot això caldrà almenys donar-li un vot de confiança.

Això sí, en la presentació l'Oriol Soler ha dit que es tractava d'una aposta valenta i optimista. Més aviat, pel que n'he pogut desprendre jo, és una aposta força covarda.