divendres, 24 de desembre de 2010

Sembla que comença...

Extret del Blog del Jordi Martí.

Tramuntana

Jornades sobre anarquisme i alliberament nacional

Gener

Divendres 21, 19h. Xerrada de presentació de les jornades.

Anarquisme i alliberament nacional: el cas dels Països Catalans”. Jordi Martí Font presentarà les jornades amb una xerrada panoràmica sobre l'anarquisme i l'alliberament nacional. Al local de la CGT del Baix Camp-Priorat (Raval Santa Anna, 13, 2n). Després, sopar al local de CGT a càrrec de Joves de CGT i festa al Bar Campus (c/ Sant Llorenç, 11) de Reus.

Diumenge 23, 17h.

Tres personatges: Llunas, Brossa i Cortiella”. Joan Rocamora parlarà sobre Felip Cortiella, Núria Soler sobre Jaume Brossa i Jordi Martí sobre Josep Llunas. A l'Ateneu Popular l'Espina (Baixada de les Peixateries, 21) de Tarragona. Berenar a càrrec de l'Assemblea de Joves de Tarragona.

Divendres 28, 19h

El nacionalisme de Bakunin” a càrrec d'Emili Cortavitarte; i “Cels Gomis, cultura popular i cultura obrera”, a càrrec de Salvador Palomar. Xerrada a l'Ateneu Popular l'Espina i sopar a l'Ateneu llibertari Alomà (carrer Misser Sitges, 11) de Tarragona, a càrrec del grup probiblioteca de l'Ateneu.

Cicle de Cinema Polític Català

Dimecres a l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona

12 de gener

La ciutat cremada”. D'Antoni Ribas, 1976. Censurada durant any, narra els fets succeïts a Barcelona des de la Guerra de Cuba fins a la Setmana Tràgica; de 1899 a 1909.

19 de gener

La teranyina”. D'Antoni Verdaguer, 1990, sobre una novel·la de Jaume Cabré. Conflicte laborala una fàbrica on fan unifromes militars per anar a la guerra del Marroc.


26 de gener

Vint anys no són res”. De Joaquim Jordà, 2004. Reportatge sobre les vides de diverses persones que, a partir del conflicte laboral viscut a l'empresa Numax van decidir apostar per una altra vida, una altra Transició...

dimarts, 21 de desembre de 2010

El carrer és meu

L'Ajuntament ha tornat a escenificar aquella famosa cita del franquista Manuel Fraga "el carrer és meu" (òbviament en la llengua de l'imperi). Tot jut ahir, passejant per la zona del Mercat, vaig veure, al carrer Colom, unes quantes petjades de color groc amb el símbol de l'Ajuntament i d'ESPIMSA.

Un cop més, recordant el Tarracajorrani i d'altres malifetes institucionals, cal fer esment de la hipocresia dels qui governen. Creuen que el carrer és seu i, no, és de tots. Si és dolent embrutar-lo en alguns casos, arribant a situacions de denúncies a ulls clucs (sense saber ben bé qui n'havia estat l'autor), també ho hauria de ser per a les institucions. I si és bo perquè dinamitza una part de la ciutat, també ho és per a la resta. El que no podem fer és privatitzar l'espai públic, sigui quin sigui el color polític de qui governa o de qui pinta (una afirmació, per suposat, dirigida també als moviments alternatius, tot i que en solen ser els màxims perjudicats).

dijous, 9 de desembre de 2010

No és mèrit de la "dreta", imbècils!

En les passades eleccions autonòmiques el PP i CiU, els partits que hom podria identificar amb la "dreta" i que sentimentalment la gent els classifica dins d'aquest calaix, van pujar considerablement respecte a les eleccions passades. Era lògic, la gent n'estava farta del tripartit i n'hi va haver que va fer una interpretació -per a mi, errònia- que l'oposició tindria noves idees i que no ens marejarien amb grans projectes ni amb grans titulars: que els que ens van ficar a la crisi ens en treurien.

De seguida, tots els mitjans es van afanyar a esmentar el que passa arreu en temps d'inestabilitat: les dretes pugen. Sí, és cert que som en un període d'inestabilitat i que alhora els neofeixistes (PxC) comencen a treure el cap i els hereus del Franquisme (CiU, PP) fan o faran tard o d'hora govern. Però que dues coses passin al mateix temps no vol dir que estiguin relacionades. No vull anar de sociòleg car no en sóc, tanmateix és ben clar que les autoanomenades esquerres a Occident es troben en un greu problema. D'una banda, ha sorgit la dreta social, és a dir, les antigues dretes han assumit temporalment alguns principis de la socialdemocràcia, mentre que algunes de les esquerres han fet renúncies importants al capitalisme més ferotge. No hi ha diferència entre esquerres i dretes, només aparences.

Més enllà, hi ha un sector de les esquerres que encara creu en la justícia social i en el repartiment de la riquesa i del treball, amb o sense Estat. I també n'hi ha d'altres que simplement diuen que hi creuen, i per tant la gent els identifica com a tals. Què ha passat, amb tots aquests? Per què hi ha gent que s'hi ha deixat de sentir proper? Per què Esquerra, ICV-EUiA, PSC, Des de Baix, etc. no tenen avui el 70% de la representació parlamentària? A banda del tema nacional, diríem que els ciutadans no són imbècils.

No són imbècils perquè noten que hi ha coses que no acaben d'anar bé. Potser n'hi ha que fan interpretacions errònies o induïdes per certa gent, però que hi hagi una interpretació errònia del problema no treu que no hi hagi problema. Preguntem als ciutadans qui pensen que els treurà de la crisi: les dretes o les esquerres? Quan una persona només vol trobar feina i veu que els que donen feina són les dretes (són les qui tenen el poder actualment per fer-ho), valorarà que el camí són les dretes. Davant d'això, les esquerres què fan? Es dediquen a deixar anar eslògans com "solucions d'esquerres" (què són les solucions d'esquerres?), tan banals com els eslògans de les dretes però no acaben de ser conscients del hàndicap que tenen al damunt. Quan hom viu en una zona on hi viuen molts immigrants, pot fer-se el progre i ser partidari d'una opció que té un discurs nul sobre immigració, o més aviat tirarà cap a les dretes o cap a les extremes dretes? Qui ens desfarà dels problemes de convivència que suposen tindre gent de diferents orígens i cultures concentrades al barri? Iniciativa?

No és, doncs, mèrit de la dreta que pugin en representació i que la gent s'hi senti més identificada. És desmèrit de l'esquerra que en un país essencialment socialdemòcrata (m'agradaria poder dir que anarquista, però això ja fa uns quants anys que va deixar de ser així), la majoria de governs des de fa 20 anys siguin per part dels hereus del Franquisme. Si no hi ha discurs sobre temes quotidians, afectats innegablement per la intoxicació constant de les grans corporacions de mitjans de comunicació, no hi ha manera de fer arribar cap mena de missatge trencador.

dissabte, 4 de desembre de 2010

Ningú no va dir que fos fàcil

Fa gairebé un parell d'anys em vaig decidir, en la militància, per la Candidatura d'Unitat Popular de Tarragona. Val a dir que tenia en ment altres opcions, però vaig creure que el més conseqüent amb les meves idees era això, sense haver de renunciar a cap gran cavall de batalla, com ho és la independència o com ho és de fer aquesta societat una mica més lliure.

En els darrers mesos, amb les consultes i el moviment independentista transversal, hem pogut observar com el suport a aquest factor creix cada cop més, i això és i sempre serà bo, no hi sobra absolutament ningú, estigui a ERC, al Bloc Sobirantista Català, a CiU, a ICV, al PP o a la Falange. Aquesta és la teoria del transversalisme, que alguns apliquen com volen a la seva capelleta (si no hi ets i divideixes, no vals).

Ara bé, el projecte de la CUP i de l'Esquerra Independentista en global és ben diferent. No hi haurà coalició (o espero que no, vaja) CUP-Solidaritat o CUP-Reagrupament. La CUP és independentista, per tant no cal fer cap coalició ni cal que cap altra candidatura es presenti per reclamar el mateix. Si es presenten, hi tenen tot el dret, en aquest aspecte som un país ben lliure (menys en el cas que et diguis Esquerra i Abertzale), però llavors el que havia d'esdevindre el moviment per la independència, allò transversal, allò que d'aquí a 4 anys ens hi havia de dur directament, es converteix en una capelleta més.

Avui surt a l'Ara que el senyor Laporta s'està plantejant anar de candidat a l'alcaldia de Barcelona, sense programa per a un municipi, però ell hi va, sense preguntar a les bases, 'pa qué? Proposen de fer una coalició, com ERC, amb la CUP, i aquesta, tal com comento, no es produirà, o almenys això espero. Els companys de la CUP de Barcelona són ben lliures de fer-ho, però alguna cosa em diu que els antecedents especulatius de Laporta els farà tirar enrere, entre d'altres.









A Tarragona poden passar dues coses, a l'Ajuntament, en les properes municipals. Que es redueixi encara més el marc representatiu, amb el PP, CiU i el PSOE dirigint la ciutat, quedant fora ERC, o bé que hi apareixi una veu crítica, que pot ser ICV o la CUP. Jo descartaria que ERC tingués representació, però com que no la solc encertar gaire en la política, doncs simplement ho posaré en dubte. Aquí hi apareixerà Solidaritat, que pot fer possible la primera opció sense cap mena de dubte. I em sabrà greu. Culpa de la CUP o d'ERC per no voler fer coalició amb SI? Culpes compartides, però als municipis no hem de deixar lloc a l'oportunisme estratègic (la raó de presentar-se no és creure en un nou model de municipi, sinó simplement estendre's territorialment i guanyar cobertura mediàtica per a les properes autonòmiques).

A la CUP estem treballant amb força perquè el proper 22 de maig els independentistes i també aquells qui no estiguin d'acord amb la gestió actual de la ciutat (ni actual, ni vella, aquesta ciutat no s'ha gestionat mai correctament!) puguin tindre una papereta per triar. Però no una papereta per fer un vot crític, com ho va ser en el seu temps el PCPC o Nosaltres Som-AUP, etc. sinó una opció amb possibilitats reals d'obtindre representació. Ningú no va dir que fos fàcil ser de la CUP, treballar per la independència i per la justícia social, així que malgrat els impediments constants, tant de les opas constants des d'Esquerra Republicana o des dels sectors transversalistes, seguirem treballant.

Per això, el proper dia 11 de desembre, ens presentem:





Va de lipdubs d'Obrint Pas

Fa si fa no fa un mes va sortir el lipdub de Vic, un lipdub anomenat "per la independència", amb estelades, colles de cultura popular, equips esportius i molta, moltíssima gent.



Ara, però, ha sortit el LIP3DUB de Porrera, un lipdub que va comptar amb la col·laboració de TV3 entre d'altres. Aquí hi ha menys estelades, com és lògic, ja que no va ser tan "popular" com el de Vic, però donada la particularitat del poble i el fet que sigui d'aquí al costat, doncs li dóna un valor molt especial. Curiositats que m'agradaria comentar:

- Obrint Pas té el monopoli de Lipdubs independentistes professionals a Catalunya?
- Quin coi de càmera, tu! Qui la pogués fer anar!!!
- Al final del lipdub, quan entren a la Plaça Catalunya (concert), podeu veure-hi 3 cartells penjats dels arbres i de l'escenari amb el lema "Cap Estatut ens farà lliures".
- Malgrat ser un lipdub independentista (la lletra, més d'una estelada, etc.), el poble sencer s'hi va sumar, fins i tot els cellers i l'Ajuntament, i no cal dir ja TV3, Estrella Damm, etc.
- Només he trepitjat el poble un cop, de camí a la gravació d'un reportatge sobre la Vilella Alta, i ens vam parar al mateix bar (Cafè Antic) on juguen al futbolí el fals i el vertader Lluís Llach.
- Qui parla al final i diu "Surt al carrer i participa" va ser diputat sociata farà uns anys. Curiós, si més no.
- Aquí podeu veure-hi la preparació del lipdub mitjançant un reportatge de Vilaweb. Molt interessant.

Felicitats a tots els que hi vau participar, per fer conèixer el poble i el territori, i sobretot per fer de tot un poble un moviment.