divendres, 28 de gener de 2011

La deuen haver cagat molt, allà

Quan veig els carrers plens d'Egipte, Tunísia i Algèria (només li falta el Marroc i Líbia per acabar de completar l'arc nord-africà, i motius no els en falten, com a tot arreu), m'entra una espècie d'enveja. A veure si ens entenem: enveja perquè hi ha un 20% més d'atur juvenil allà que aquí, o perquè els sangren els caps... no. Enveja perquè han pres consciència que, al marge de la seva religió i de la seva ideologia, cal una renovació (eufemisme de revolució) que foti fora els de sempre, i tenint clar que canviant-los per uns de semblants no es resoldrà ben bé res, sinó que cal que tot es teixeixi des de la base.

Aquestes dues setmanes hem viscut a Galícia, al País Basc i a Catalunya diverses mobilitzacions contra la retallada de les pensions. L'any passat, interrompudament, van ser contra la reforma laboral. Malgrat tot, el màxim de gent que hem pogut treure al carrer han estat els 10.000 d'ahir a Barcelona, que està bé, però que al cap i a la fi no deixa de ser una misèria. En aquestes dues setmanes hi ha hagut dues manifestacions al Camp. Una, divendres 21, a Reus, amb unes 200 persones. I ahir, a Tarragona, amb unes 300 persones. I dissabte 22 va ser el torn de Barcelona també, amb unes 4.000 persones al carrer des de Sants fins a la Via Laietana. Com si no passés res. Com si un 40% d'atur juvenil no suposés cap greuge per a la societat. Com si encara haguéssim de donar les gràcies als que ens putegen dia sí dia també amb les seves reformes impulsades des d'un lloc que no sabem ben bé on és.

I jo penso: collons, la deuen haver cagat molt, allà, perquè hi hagi tanta gent al carrer! Perquè fins i tot sense telefonia ni Internet siguin capaços de fer passar problemes a les forces d'ordre/seguretat/ocupació/repressió (segons ideologia) i arribar a fer notar el problema latent que tenen aquelles societats als seus governs i a la resta del món.

Però no és que ho facin ni millor ni pitjor que aquí. Els nostres periodistes són molt valents a l'hora de titllar de "dictadura" qualsevol règim quan els convé, i parlen de llibertat d'expressió, de presos polítics, etc. Que no hi ha aquí, potser, manca de llibertat d'expressió, presos polítics i unes greus deficiències democràtiques? Se'ns pixen a sobre i diuen que plou, el sistema ho té tot pensat. Sindicats grocs, governs maquillats, dictadura mediàtica... pobre govern egipci: no devia fer gaire cas del funcionament del sistema espanyol: és genial, ha aconseguit que un Estat tradicionalment comunista (al centre) i anarquista (Catalunya i Andalusia sobretot) esdevingui una societat passota hiperatomitzada i sense ganes de viure/somiar ni de canviar res.



Des dels Països Catalans, tota la solidaritat amb el poble egipci, el tunisià i l'algerià, al marge de les nostres cultures, que tan diferents no poden ser si acabem fent servir el facebook, el twitter i el blogger/wordpress per comunicar-nos, però vaja. I, algun dia, quan les canes siguin visibles el cap d'un servidor, us seguirem, a valtros i als grecs, irlandesos i francesos (entre ells, catalans, occitans, bretons, bascos, etc.) que també han demostrat saber sortir al carrer quan calia. Com diu el vídeo, "to defend all rights!"