Justament ahir vaig tombar pel Camp de Tarragona amb destinació a Prades. Pel camí vaig veure molts pobles i moltes muntanyes. Feia temps que no hi anava i realment em va fer molta il·lusió trobar-me amb els records en els mateixos paisatges i entorns que feia anys havia travessat amb la bicicleta.
Mentre tornàvem a la
capital, no vaig poder evitar pensar en els contrastos que
té el Camp de Tarragona. El Camp té des de les muntanyes més màgiques entre el Priorat, la Conca i el Baix Camp, fins a les ciutats més urbanitzades que fan mal als ulls enmig de tanta natura. Em va sorprendre veure l'Espluga de Francolí construïda com si fos Salou (només hi havia anat feia anys, però a la part antiga, la part nova no l'havia vista), Valls amb pràcticament dos pobles: per una banda, les urbanitzacions, i per l'altra el poble de tota la vida (ambdues parts separades geogràficament). El creixement, sens dubte, altera el paisatge. La vila de Montblanc, per exemple, es veia molt més maca des de fora fa 10 anys. I, mentrestant, els pobles, enmig de tot plegat, esperant una oportunitat per "arribar a ser" allò que més endavant odiaran.
Quin paper tenen, arribats a aquest punt, les capitals (Reus i Tarragona)? És molt ben sabut que tenen una rivalitat pròpia de les ciutats que són properes, que gràcies a aquesta rivalitat s'han aconseguit molts avenços, però també molta feblesa veient-nos des de fora. Està clar que una única ciutat de 250.000 habitants tindria més poder de decisió en el conjunt de Catalunya que dues de separades de 100.000 i 150 cadascuna.
No em posaré a avaluar-ne tots els aspectes negatius i els positius, sinó que entenc que el Camp de Tarragona s'ha construit arran d'aquesta rivalitat i de la connexió que hi ha hagut sempre entre el camp, els pobles del voltant, i les seves
capitals. Certament són un model de desenvolupament econòmic per als nous municipis que apunten alt com Valls, Vila-seca, Salou, Mont-roig del Camp, etc. Hem passat de l'èxode rural a l'èxode urbà. La gent, ara, se'n va a viure a urbanitzacions molt aïllades o a pobles on hi construeixen noves edificacions que no tenen absolutament res a veure amb la resta de construccions. Pobles de 200 habitants han passat a 1000. Però, afortunadament, no en són gaires, no com al Baix Llobregat o al Barcelonès. No, som una Àrea Metropolitana, però només en tenim el nom i els habitants. Ni transports decents, ni immigració tan massiva.
Al que anàvem: Reus i Tarragona no estan integrades dins el paisatge. Ni la majoria de poblacions de la costa. Són com bonys mal dissenyats. No hi ha hegemonia ni tan sols a la mateixa ciutat, ja que veus tipologies d'edificis molt diferents uns dels altres. Si fossin bonics, estaria bé, però la majoria són "estàndard", és a dir, tots horrorosos. Què ha de fer, doncs, la urbanitat veient que no hi ha continuïtat amb la ruralitat? D'una banda, han d'actuar com a exemple i com a "centre" de tota aquesta massa poblacional. Però... de l'altra... és legítima aquesta destrucció del territori? Segur que la capital ho pot fer millor. Segur. I per això hem de lluitar. Però també crec que tant Tarragona com Reus no haurien de perdre aquest paper protagonista. Simplement hauria d'haver-hi un cert equilibri i no fer-ho tot "pel progrés". A qui beneficia que Tarragona passi de 150.000 habitants a 400.000? Segurament hi guanyaríem en transports, però... en què més? En botigues? Siguem realistes, la gent del Camp tenim tots els recursos necessaris per viure més que dignament. Només ens manquen transports que ens connectin entre naltros i que no contaminem constantment cada dia per anar a treballar.
El Camp de Tarragona, un territori a estudiar. Aquí, la meva opinió personal.
